dijous, 18 de desembre de 2014

· L'experiència #pedrafeliç a l'escola Salvador Dalí. · The #happystone experience at the Salvador Dalí school. ·



Heu trobat una #pedrafeliç amb bigoti dibuixat?
En aquest enllaç trobareu l'experiència #pedrafeliç de l'Escola Salvador Dalí de Figueres.
Mil gràcies als petits #pintapedrers i especialment a la seva mestra, l'Eva, que ho ha petat!
Gaudiu de la seva meravellosa invitació a explorar l'Art "IMAGINA" i no deixeu de visitar el blog d'Educació Infantil de l'escola, allà hi trobareu un munt d'idees inspiradores!


·  ·  ·

Did you found a #happystone with a drawn moustache?
In this link you'll find the #happystone experience at the Salvador Dalí school, from Figueres.
Thanks to all the little #stonepainters and specially to their teacher, Eva, who rocked it!
Enjoy her wonderful invitation to explore Art "IMAGINA" and don't miss the school blog, there you'll find a lot of inspiring ideas!


dijous, 4 de desembre de 2014

· pedres gratades · scratch art rocks ·



SCRATCH ART ROCKS · PEDRES GRATADES

És possible que tu que llegeixes aquestes línies, en un o altre moment de la teva vida, hagis deixat algun missatge en el vidre d’algun parabrisa brut amb el dit. És potser una de les formes d’expressió urbana més primerenques (i explorades). El que és important és crear quelcom divertit (o bell) a partir d’un gest tan senzill com passar el dit i netejar un vidre empolsegat o entelat… o gratant una superfície bruta amb quelcom esmolat.

Aquest fet em remet a una de les tècniques que hem explorat recentment: la cera gratada. La tècnica de l’scratch art consisteix en cobrir de cera una superfície (habitualment utilitzant ceres de colors) i després gratar aquesta cera amb una eina punxeguda, a fi de deixar veure la superfície original que roman a sota. Ha resultat ser una bona manera de reaprofitar aquelles pedres que no vam alliberar perquè en el moment de crear-les vam equivocar-nos en el dibuix, o perquè el resultat no ens agradava o no era l’esperat. 

Primerament, vam dibuixar motius a les pedres amb retoladors permanents. Després, les vam escalfar al forn durant cinc minuts, i mentre encara eren calentes, hi vam fondre ceres de colors a la superfície. Un cop endurida la cera, vam procedir a gratar-les amb un escuradents. A fi que el resultat fos més durador, vam aplicar-hi un fixador en esprai a sobre. Fàcil i senzill.

Aquestes pedres són delicades i efímeres. Si en crees o trobes alguna, caldrà que les protegeixis dels cops i de l’exposició directa a la llum del Sol o llocs molt càlids. 

Feliç gratera, #pintapedrers! 

·  ·  ·

It’s possible that you, who are reading this lines, at some moment of your lifetime, have left a message on the glass of a dirty windshield with your finger. It’s maybe one of the most primary (and explored) forms of urban expression. What’s most important is to create something funny (or beautiful) starting from a really simple gesture like swiping a finger and cleaning thus a dusty or misted glass… or scratching a dirty surface with something sharp.

This fact leads me to one of the techniques that we’ve been exploring lately: scratched wax. Scratch art technique consists on covering a surface with wax (habitually using colored crayons) and later, scratch this wax with a sharpened tool, with the purpose of allowing the original layer that's beneath to show. It turned out to be a great way to reuse those stones we didn’t liberate because we made a mistake on the drawing while we created them, or because we didn't liked the result or it was not what we expected.

First of all, we drew some motifs on the stones with permanent markers. Then, we heated them in the oven for five minutes, and while they were still hot, we melted crayons on the surface. When the wax hardened, we proceeded to scratch it with a toothpick. With the aim of making the result more durable, we sprayed a fixative on them. Easy and simple. 

This stones are delicate and ephemeral… if you create or find one, you must protect it against bumps and keep it away from direct sunlight exposition or extremely warm places. 

Happy scratching, #stonepainters!


















dimarts, 18 de novembre de 2014

· la troballa · the finding ·

Imatges cedides per Marta C. · Pictures courtesy of Marta C.

Vull agraïr a la Marta que m'hagi fet arribar la seva experiència per a compartir-la en aquest petit blog. 
La pedra que sosté la seva filla Gala és la primera pedra de la que tinc constància que va ser trobada. 

Ja fa temps que a casa seguim les propostes de l’Angaleta del seu bloc “Encenent la imaginació”. Desde la modèstia, intento que la meva filla gran (que encara és petita, quatre anys recent fets) s’entusiasmi amb algunes d’aquestes idees. De totes elles n’hi ha una que de seguida em va captivar: la #pedrafeliç. De petita sempre m’havia agradat recollir pedres, observar-les, pintar-les, apilar-les… 

Anava seguint totes les entrades al blog que feia l’Angaleta sobre #pedrafeliç quan al cap d’unes setmanes vam tenir la nostra primera sorpresa. Havíem anat amb uns amics al Port de la Selva al Sónar Kids, el festival de música electrònica per nens. A mitja tarda tot passejant pel passeig la meva filla (que en aquell moment tenia tres anys i mig) va exclamar: “ - Mira mama, una pedra pintada!”. Quan la vaig veure, no m’ho podia creure, jo sabia que era allò: aquella cara, els ulls, les pestanyes, aquella forma de nas… Era una #pedrafeliç! Li vaig explicar a la Gala què era una #pedrafeliç i la vaig animar a pintar pedres felices i alliber-les per a que altres nens i nenes es poséssin contents. A partir d’aquell moment, quan anàvem a alguna platja  recolliem pedres per pintar-les i alliberar-les. 

Podem dir que ara, ens hem convertit en uns autèntics #pintapedrers i #caçadorsderocs. No sé què ens fa més il·lusió: si pintar-les o trobar-ne. A la Gala, sé que el que li agrada més és trobar-les, cosa que he constatat fa poc amb una recent troballa de #pedresfelices a la nostra pròpia ciutat. Fa uns dies, l’Angaleta va venir a Figueres a fer un taller sobre #pedrafeliç. Malauradament no vam poder-hi assisitir però vaig seguir l’activitat desde Facebook. El mateix dissabte, els nens i nenes alliberar massivament les pedres que havien pintat al taller, i ho van fer per la zona del centre. Quatre dies després vaig passar per la zona en qüestió, sentint-me com  una autèntica caçadora de tresors. Pensava que després de quatre dies potser ja no hi hauria cap pedra. Vaig anar-hi sola, sense la Gala per a estudiar el terreny… i va resultar que sí, sí que n’hi havia. Primer, en vaig trobar una de petitona a dalt d’una mena d’àmpit de pedra que hi ha a la paret de l’arxiu municipal. Quina il.lusió! Això em va animar a continuar buscant. Era el meu dia de sort, després de mirar i buscar una bona estona, entre el matolls, molt ben amagades vaig veure el que em va semblar que només podien ser dues pedres felices. Joia i emoció altra vegada! Però no les vaig tocar. Vaig pensar que si en quatre dies ningú les havia trobades, unes poques hores més tard segur que encara hi serien. Així que a la tarda, quan la Gala va sortir de l’escola, li vaig dir que algú m’havia xivat que hi havia algunes #pedresfelices amagades i que, si volia, podiem intentar trobar-les. De seguida s’hi va apuntar. Dissimuladament la vaig anar guiant cap a on eren les pedres, fins que oh! Sorpresa! Va trobar dues pedres felices! Es va posar tant contenta! Després no parava de dir, “- Anem a buscar més pedres felices!” Es va passar una bona estona buscant més pedres i al final, sense que se’n adonés, vaig fer veure que trobava la petitona que havia trobat jo al matí (si no, no hagués volgut marxar!). Finalment li vaig dir que no n’hi havia més, que m’havien dit que n’hi havia tres i que ja les haviem trobat. 

Desde aquest dia, té molt clar què és una #pedrafeliç i de tant en tant quan anem pel carrer diu “- Mama, potser trobem alguna pedra feliç! Anem a buscar-ne!”.  

A casa ara hem buscat un espai per guardar les pedres felices que hem trobat i, a canvi, recopilem pedres per pintar-les i alliberar-les. 

Ens encanta aquesta manera de crear art urbà i pensar que podem influir positivament en l’estat d’ànim d’altres persones. Salvant les distàncies, la meva manera de sentir-ho és com si comencés una petita cadena de favors. 
Seguirem pintant pedres i seguirem alliberant-les! 

·  ·  ·

I want to thank Marta for sending me her experience so I can share it in this little blog.
The stone her daughter Gala holds is the first stone I have constancy that was found.

It's been a while since we've been following Angaleta’s proposals from her blog “Encenent la imaginació” at home. Modestly, I keep trying that my eldest daughter (who’s still little, she turned four recently) get enthusiastic with some of this ideas. From all those ideas, there was one that enthralled me immediately: the #happystone. When I was a child, I always loved to pick up stones, watch them, paint them ,  pile them …
I followed every blog post from Angaleta about #happystone when, a few weeks ago, we had our first surprise: We went with some friends to Port de la Selva, to the electronic music festival for kids Sónar Kids. By mid-afternoon, strolling along the promenade, my daughter (at that moment she was three and a half y.o.) exclaimed: “ - Look mom, a painted stone!”. From the moment I saw it, I just could not believe it, I knew what it was: that face, the eyes, the eyelashes, that nose… It was a #happystone! I explained to Gala what was a #happystone and I encouraged her to paint happy stones and liberate them to make other kids happy. From that moment on, everytime we went to a beach, we collected stones to paint and liberate them.

Now we can say, we’ve become authentic #stonepainters” and #rockhunters. I don’t know what makes us more excited: painting or finding them. To Gala, I know that what she likes most, is finding them, this I’ve noticed it myself, when a massive #happystone liberation happened i our own town. Some days ago, Angaleta came to Figueres to run a #happystone workshop. Unfortunately we could not assist to it, but I followed the activity development through Facebook. That same Saturday, the children massively liberated the stones they painted on the workshop in the downtown area. Four days later I went to that same place, feeling myself like a real treasure hunter. I thought that, after four days, maybe no stones would remain there. I went there alone, without Gala, just to study the place… and it turned out that yes, there were stones. At first, I found a little one, on top of a concrete ledge in the municipal archives wall. What a dream! This encouraged me to keep looking further. It was my lucky day, after looking for a while among the bushes, well hidden I saw what I thought it could only be two more #happystones. Joy and excitement again! But I didn’t touched them. I thought that after 4 days undiscovered, a few hours later they would be still there. So, in the afternoon, when Gala got off school, I told her somebody tattled me there were some #happystones hidden around and, if she wanted to, we could try to find them. She joined in a hurry. Surreptitiously, I guided she where the stones were, until… oh! Surprise! She found two #happystones! That made her so happy! After that she kept saying, “- Let’s look for more #happystones!” She spend a while looking for more stones and at last, without she noticing it, I simulated that I found the little one I did found in the morning (otherwise she would never had wanted to leave!). Finally I told her that there wasn’t anymore of them, that I was told there were just three of them, and we had already found them.

Since that day, she knows what a #happystone is, for well, and from time to time when we’re out in the street she says "- Mom, maybe we will find some #happystones! Let's look for them!”.

Now at home we’ve set a place to keep the #happystones we found and, in return, we collect some other stones to paint and liberate them.

We love this way of create urban art, and we think that we can positively influence the mood of others. Bridging the gap, the way I feel is like we are starting a small chain of favors. 


We’ll keep painting stones and liberating them!






dilluns, 3 de novembre de 2014

Pedres spin art · Spin art stones.

Pedres spin art. · Spin art stones.


Una de les nostres tècniques preferides per a pintar pedres, és la tècnica de l'spin art. A casa hem estat explorant dues maneres diferents de crear pedres spin-art. 

Pintura + centrifugadora d'enciam.
Consisteix en crear dissenys, provar combinacions de colors i, en uns instants, transformar-los de manera radical i irreversible, deixant que la força centrífuga i l'atzar creïn motius i dibuixos capriciosos. Més velocitat, més diversió. 

Pintura + superfície giratòria.
Consisteix en crear un dissenys basats en el moviment circular de les pedres sobre la superfície en moviment. Moviment, traç i trajectòria.

·  ·  ·

One of our favorite techniques to paint stones, is spin art. At home, we've been exploring two different ways to create spin-art stones.

Paint + salad spinner.
It consists of creating designs, trying color combinations and, in a heartbeat, transform them radically and irreversibly, allowing centrifugal force and randomness create motifs and whimsical drawings. More speed, more fun.

Paint + swivel surface.

It consists of creating designs basing on the circular movement of the stones placed on top of a swivel surface in movement. Movement, trace and trajectory.




















Més inspiració. · More inspiration...

Spin Art Rocks - Meri Cherry.

dissabte, 11 d’octubre de 2014

L'experiència #pedrafeliç a l'Escola Bressol Tic-Tac. · The #happystone experience at the Tic-Tac Nursery.


Imatges cedides per l'Escola Bressol Tic-Tac de Cerdanyola. 
En cas que considereu que alguna imatge hagi de ser retirada, poseu-vos en contacte a través del correu pedrafelissa@gmail.com

Vull agraïr a l'Escola Bressol Tic-Tac de Cerdanyola que hagin volgut compartir la seva experiència #pedrafeliç a través del blog i que ens hagin cedit les seves fotografies. Mil gràcies per fer créixer aquest petit projecte, sou uns #pintapedrers de primera!

L'EXPERIÈNCIA #PEDRAFELIÇ A L'ESCOLA BRESSOL TIC-TAC.

La primera vez que hicimos #piedrasfelices con los peques del casal de verano de nuestra escuela. Les explicamos lo que íbamos a hacer, ellos recogieron piedras con sus familias y luego con el cole, cuando ya teníamos unas cuantas, nos pusimos manos a la obra. Todos muy contentos comenzaron a pintarlas y decorarlas con caras sonrientes, por detrás les poníamos el nombre del proyecto para que quién la encontrara supiera lo que era o pudiera averiguarlo.
Cuando ya estaban listas, organizamos una excursión por el pueblo y liberamos las piedras de dos maneras distintas porque los niños nos pidieron de hacerlo de ese modo: liberamos algunas piedras en diferentes lugares a ver si al regreso alguien las había encontrado, y otras las quisieron regalar ellos personalmente, ante esta situación les dijimos que escogieran ellos mismos a quién regalarlas, y fue muy curioso porque algunos te decían: “ a ese, porque lo veo triste”, “ a ese porque le hace falta”… y paraban a la persona o personas y les explicaban ellos mismos que les regalaban esa piedra feliz porque lo habían visto triste y pensaban que les hacía falta, que se la podían quedar y así cuando la vieran se pondrían contentos, o regalarlas si ya no se encontraban tristes y veían que había otra persona que la necesitaba. Te prometo que el resultado fue sorprendente, las personas se iban super contentas y les decían que tenían razón, que les hacia falta y hasta les explicaban por qué estaban tristes, fue una experiencia increíble!!
La segunda actividad que hicimos fue con los de la clase de dos a tres años, que acababan el curso, y al ver el entusiasmo que se había despertado decidimos prepararles a ellos unas cuantas piedras, estas las preparamos nosotras, y las escondimos el día de la acampada en la escuela. Al llegar la noche, dentro de las tiendas explicamos el cuento del Monstruo de los Colores, y a partir de ahí salimos en busca de la felicidad por el patio del cole, estaban super emocionados al encontrar la felicidad en la luz que reflejaban los globos, fue muy bonito ver como, para ellos, la felicidad estaba allí.
Una vez encontramos “la felicidad” les dijimos que había muchas piedras felices que les habían traído Mike el Caballero y su hermanita (porque la acampada toda estaba ambientada con este tema), y que había que encontrarlas para poder llevárselas a casa y, luego con las familias, salir a pasear y compartirlas con otras personas, o dejarlas en algún lugar que les pareciera interesante; esta parte de la actividad también fue super chula, estaban super emocionados cada vez que encontraban una. Al terminar las colocaron en sus mochilas y al día siguiente sin que dijéramos nada se las daban a los papas con muchísima alegría y les explicaban que tenían que compartirla.
La verdad, es un proyecto precioso que da mucho de sí y nos permite transmitir a los niños unos valores que estamos perdiendo, y todo a través del juego, su principal herramienta de aprendizaje.
Un beso muy grande y mucha suerte!
Raquel Laria Otero, Directora de l'Escola Bressol Tic Tac















THE #HAPPYSTONE EXPERIENCE AT THE TIC-TAC NURSERY.

The first time we created #happystones with the kids was at the camp we organized this summer at our nursery. We explained them what we  were to do, they picked up stones with their families and then at school, when we had a few, we got down to work. They were feeling happy and began to paint and decorate the stones with smiling faces, on the back side we wrote the name of the project to help those who found them understanding what was all about, or could find out. 
When the stones were ready, we  went for a walk through the village and liberated the stones in two ways because the kids asked  for that: some of them were liberated in places here and there, waiting for someone to find them, and some others, were given by the kids to people personally, while in this situation we told them to choose themselves who they wanted to give the stone, and it was very funny because they said “ I wanna give him that stone because I see him sad" or “It seems that she needs it…”, then they halted and explained them that they were giving them the #happystone because they seemed sad or thought they needed it, and that the stones could make them happy when they looked at it, or they could give it away if they weren’t sad anymore, and saw that there was someone else who needed it. Believe it! The result was awesome, people were super-happy and told them they were right, and why they were sad, it was an amazing experience !!
The second activity we did was with the two to three year old kids class, who completed their course, and when we noticed the enthusiasm reigning we decided to prepare them a few stones as well, those we prepared them ourselves, and hide them the day of camping at the school playground. At nightfall, inside the tents we explained the "monster of colors" tale, and then we got out searching for happiness through the school courtyard, they were super excited to find happiness in the balloons light, it was really nice to see that, for them, happiness was there.
Once we found "happiness" we told them that there were a lot of #happystones brought to them by Mike the Knight and his sister (because the whole camp was set with this theme), and that they had to find them, to take them home and then, go out for a walk with their families and share them with others, or leave them somewhere that was interesting to them; this part of the activity was also super cool, they were very excited whenever they found one. When they finished, they put the rocks in their backpacks and the next morning, without telling them anything, gave them to their parents with great joy and explained them that could to share it that they could re-share them again.
Really, is a beautiful project that's capable of growing in a wide range and allows us to transmit to children values that we are losing, based on gameplay, their main learning tool.
A big kiss and good luck !! 
Raquel Laria Otero, Director of Tic-Tac Nursery.